dilluns, 22 d’abril del 2013

"El racó del moc" ...

Benvinguts lectors i lectores, avui amb aquesta entrada el que pretenc compartir amb vosaltres és una de les pràctiques que fem a l'aula de les magranes. 

La pràctica que compartiré amb vosaltres és "El racó del moc". 

El racó del moc va començar a funcionar una setmana desprès de la meva arribada a l’escoleta. Fins a aquell moment, era na Xisca o be jo les que quan els infants tenien mocs els hi llevàvem, limitant la funció dels infants al simple “sona fort”. Ens passàvem el dia amb el paper a la butxaca observant en tot moment als infants i als seus mocs com aquell que diu, perquè, tot i que si que hi havia infants que et venien a dir que tenien mocs, ni havia d’altres que seguien jugant i si no ens adonàvem compta podia estar tot el temps del pati amb el moc al nas. Però, entre na Xisca i jo vam pensar que si tal vegada féssim el racó del moc els infants estarien més motivats i començarien de forma autònoma en aquell racó a llevar-se el moc, sense la necessitat d’haver d’estar cridant-lis la tensió tot el temps. I així ho vàrem fer, aprofitant el mirall que hi havia a un racó de l’aula decidirem posar sobre aquest una imatge d’un nin que es lleva el moc, penjat sobre aquest mirall una cordeta amb paper i al costat d’aquest una mini paperera, objectes adaptats a l’alçada dels infants.

Desprès de “construir” aquest petit racó l’hi vàrem presentar a tots els infants. I efectivament, així com nosaltres pensàrem en un primer moment, aquest va ésser un mitjà de motivació pels infants. 
Ara també observem als infants, però ja no ens centrem en el seus mocs sinó més bé en els seus processos i les seves capacitats. 

Hem observat desprès d’aquestes setmanes de vida del racó, que els infants que ja et venien a dir que tenien mocs ara ja van directament ells sense demanar-nos, mentre que els infants que et passaven el temps amb el moc al nas ara ja venen a dir-nos que tenen mocs i nosaltres els animem a anar-hi al racó amb un “on hem d’anar quan tenim mocs?” i ells tot d’una se’n van corrents cap al racó.



Efectivament, cada infant és un món, i cada infant necessita el seu temps i el seu ritme per anar a poc a poc de cada vegada essent més autònom però, pensem que aquest racó està sent una oportunitat per desenvolupar la seva autonomia i la seva motivació. I darrera aquests processos mils anècdotes per contar: et passen el temps mirant-se en el mirall analitzant si encara tenen mocs o no, s’ajuden entre ells a llevar-se els mocs, i fins i tot, a vegades es treuen ells mateixos els mocs per anar-hi al racó a llevar-se’ls, esta essent una font molt rica d’aprenentatge no només pels infants, sinó per na Xisca i jo també.



Aquest racó ha passat a ésser un acte quotidià del dia a dia, un espai que els hi proporciona un material mitjançant el qual poden satisfer la necessitat de llevar-se el moc de forma autònoma, on els infants tenen un paper d’agent actiu i capaç.

En quant als objectius d’aquest racó crec que queden molt clars, apostem per dur a terme experiències, situacions, vivències que motivin a cada uns dels infants de l’aula de les magranes i a poc a poc es desenvolupin com a persones autònomes.

Estic també en part molt contenta d’haver pogut intercanviar creences amb la meva tutora i adonar-m’he que coincidim molt amb aquestes. Totes dues creiem en la importància del desenvolupament dels infants com a persones actives, autònomes, capaços.
 

Apostem també per el respecte del ritme de cada infant, en la importància de no donar-lis pressa perquè els infants necessiten experimentar, imitar, provar, equivocar-se..., apostem per donar-lis suport a cada un d’ells, intentem que et sentin segurs, acompanyats, que sàpiguen que confiem amb ells i amb les seves capacitats.



És com ja vaig comentar a l’entrada anterior, com sabem a mesura que els infants van desenvolupant la seva capacitat d’actuar van establint les bases d’un funcionament cada cop més autònom. I es molt important doncs, respectar l’autonomia dels infants sense malmetre la seva imatge, ni donar missatges que puguin entorpir el seu desenvolupament, i pens que amb aquest racó ho estem aconseguint. 


Dia rere dia els animem a que ells vagin tots sols, que ho provin, és obvi que la majoria dels infants tot i anar al racó del moc venen encara amb moc al nas, però en lloc de llevar-li nosaltres perquè els infants deixin d’anar i tornar del racó, el que fem és animar-los a anar-hi un altre pic i que es mirin al mirall per tal que ells mateixos ho comprovin amb el seus ulls, ens seria més fàcil llevar-li nosaltres però els estaríem negant una oportunitat d’aprenentatge.

Aquesta pràctica, podríem associar-la al constructivisme ja que com sabem, aquest ens diu que el coneixement es construeix a partir de l'acció activa del infant, a partir de la seva forma de ser, de pensar i d'interpretar la informació. 

Els infants seleccionen i transformen informació, construeixen hipòtesis i prenen decisions confiant en una estructura cognitiva per fer-ho. A més a més, aquesta teoria dona l'oportunitat d'orientar el procés d'ensenyança-aprenentatge des de una perspectiva experiencial, perspectiva en la que cal menys missatges dels docents i major actuació dels infants. També, té present el reconeixement de que cada persona aprèn de formes diferents i que cal posar al abast dels infants els recursos i metodologies necessàries per tal que els infants aprenguin a aprendre. 



En resum, pens que aquest espai del racó del moc, està essent una oportunitat meravellosa per tal que cada un dels infants del aula de les magranes actuïn per ells mateixos, provin, imitin, experimentin, i  en definitiva aprenguin de forma autònoma. 

Mentre nosaltres, tant na Xisca com jo, esper seguir aprofitant aquest espai per aprendre dels moments, situacions, vivències i experiències que de sobte i en qüestió de segons aquests petits ens ofereixen.










Justificació d'etiquetes: Les competències que pens que he treballat mitjançant aquesta entrada són: 4.2 Identifica bones pràctiques, les compara. He treballat aquesta perquè abans de triar la bona pràctica que compartiria amb vosaltres he hagut d'identificar i analitzar al voltant de totes les pràctiques que duim a terme a l'aula de les magranes, una vegada identificades he hagut de reflexionar al voltant d'aquestes i desprès de la reflexió m'he decantat per "El racó del moc" perquè pens que és una de les pràctiques de l'aula de les magranes que més enriqueixen als infants i alhora a les mestres que vivim amb ells aquests moments. 










24 comentaris:

  1. Aquesta pràctica m'ha agradat moltíssim. El cas és que la pràctica que jo he explicat al meu blog, és la filòsofia que duu a terme la meva escoleta, "Infants capaç" i pens que a l'escoleta mai havia pensat amb aquest racó. El fet, és que gràcies a l'intercanvi d'experiències el dijous a classe, vaig descobrir ja aquesta pràctica del teu centre, i he fet la proposta a la meva tutora. Avui, ja hem montat el racó i hem explicat als infants la seva utilitat, demà el posarem en marxa, amem com funcionarà.

    Gràcies, realment és una gran idea, que fomenta moltíssim l'autonomia de l'infant, el fa ser capaç, gran, útil...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Silvia, estic molt contenta d'haver pogut compatir aquesta experiència amb tu i que hagi estat una oportunitat per traslladar aquesta racó a una altra aula. Enhorabona! el que vos espera d'ara en davant són experiències meravelloses i plenes d'emoció.
      Si m'ho permets, t'aconsello que gaudesquin i observis tot, serà fantàstic!

      Per cert, espero amb ànsies notícies teves perquè m'expliquis com va funcionant.
      Fins aviat!

      Elimina
  2. Hola Sandra

    Considero que has pogut identificar perfectament una bona pràctica. M’ha cridat molt l’atenció i m’ha semblat una pràctica molt interessant que moltes escoletes tal vegada, no posen en pràctica i s’ho podrien plantejar.

    Aquesta bona pràctica fomenta totalment l’autonomia i permet als infants ser de cada vegada més competents i capaços en quan a les necessitats bàsiques. Així, si els infants van adquirint aquest tipus de rutina d’higiene, com és el simple fet de llevar-se els mocs per ells tot sols (o amb ajuda de la mestra quan la necessiten), les mestres haurien de dedicar menys temps a les rutines i més temps a fer altres tipus d’activitats, ja que moltes vegades sense adonar-nos, estem fent coses que podrien fer els infants perfectament per ells tot sols i els estem llevant autonomia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Tamara, efectivament tu mateixa ho dius "les mestres haurien de dedicar més temps a fer altres tipus d'activitats com aquestes", jo també estic a favor.
      És una evidència que les rutines són fonamentals pel desenvolupament dels infants però a vegades ens oblidam que en aquest món tant fantàstic també hi existeixen fenomens màgics, com pot ser en aquest cas els mocs, que poden afavorir inclús encara més els aprenentatges i el desenvolupament dels infants.

      Però per tot això cal iniciatives, ganes, interès, energia, vocació, dedicació...

      Elimina
  3. Com molt bé has explicat Sandra, el no oferir la oportunitat de fer-ho sols, és limitar les seves capacitats, l'aprenentatge autònom. Per aquest motiu, com les meves companyes, em sembla una molt bona pràctica i especialment el d'animar-los a tornar si s'han deixat moc perquè, d'aquesta manera, es vagin fixant i aprenent d'això. Crec que a moltes escoles no es practica aquesta pràctica per comoditat, és més ràpid que tregui els mocs la mestra. En canvi,personalment, no ho consider així, ja que si no s'ofereix llibertat i es creu en les capacitats dels infants, la mestra queda molt limitada a treure mocs constantment, perquè els nens i nenes tardaran en adquirir la seva autonomia i la mestra es veurà obligada a realitzar l'acció durant tot el curs. Per tant, més val oferir oportunitats als infants ja que beneficia a ambddós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament Lydia jo també comparteixo les teves opinions, també crec en la importància de transmetre no només aquest tipus de práctica sinó moltes d'altres que desenvolupin en els infants les capacitats que els hi són innates, per desenvolupar en els infants les capacitats i els coneixements necessaris per créixer com a persones autònomes i capaços.
      D'haver-hi n'hi ha moltes pràctiques, el que cal en aquest cas també són mestres competents i conscienciades de la importància del desenvolupament de l'autonomia per la identitat dels infants, en la importància d'omplir les aules d'experiències que transmetin aprenentatges significatius.

      Elimina
  4. Hola Sandra,
    Enhorabona pel teu blog, m´agrada molt i aquesta experiència que ens has contat sobre "el racó dels mocs", penso que és molt bona pràctica. Els objectius són correctes, la preparació molt senzilla de realitzar i d´incorporar a qualsevol aula. Em recorda la meva aula, nosaltres també tenim un "racó dels mocs", però el mirall no està aprop d´aquest, per tant, li recomanaré a la meva tutora fer un canvi de lloc, ja que el mirall és un element clau perquè els infants es poden trobar a si mateixos, els ajuda, a més, a construir la seva pròpia identitat i autoimatge.
    Per altra banda, veig que has trobat una mestra amb les creences similars a les teves, això també és gratificant perquè podeu treballar juntes com a parella educativa.
    Voldria sugerir-te, com tenim nosaltres al nostre centre, duplicar aquest racó també al pati, perquè és molt útil i funcional per a ells. Si no es pot col.locar un mirall, es poden col.locar els mocadors o papers a l´alçada dels infants i fer servir una porta o finestra de vidre, on el seu reflexe faci de mirall, o encara millor, fomentar la col.laboració entre els infants (de manera que un li digui a l´altra si s´ha llevat bé els mocs..).
    En definitiva, aquesta pràctica és un bon exemple per fomentar l´autonomia, els materials són recursos fàcils d´aconseguir, i la continuitat d´aquesta rutina proporcionarà aprenentatges sòlids i propers pels infants.
    Ànim i bona sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Elena,

      en primer lloc gràcies per el teu comentari, et volia contar, ja que has parlat al voltant de duplicar aquest racó al pati també, que ses nostres aules a l'escoleta Huialfàs surten directament als dos patis exteriors per mitjançant de "cristaleras" i el que fem es deixar la "cristalera" un poc oberta per tal que els infants puguin accedir a l'aula tant per anar a fer els pipis com també per anar a llevar-se el moc sempre però, amb una mestra al voltant d'aquesta "cristalera" per observar el que fan els infants i també per saber si aquests necessiten la nostra ajuda.
      Esper haver-ho explicat bé! De totes formes gràcies per la suggerència.

      Fins aviat!

      Elimina
  5. Quina idea més original!!! No havia sentit a dir mai aquest racó i m'ha semblat molt original i útil, tant per vosaltres, les mestres, com per als propis infants, ja que els permet tenir autonomia.
    Tens tota la raó en que moltes vegades ens passam el dia mirant qui té moc i llevant-lis. No sé per a quina edat heu construit aquest racó, però m'ha semblat molt bona idea i un nou aprenentatge de cara a un futur.

    Per últim, donar-te l'enhorabona a tu i na Xisca per tenir l'idea i poder-la dur a la pràctica.

    Gràcies per compartir aquesta experiència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Zaira,

      contestant a la teva pregunta aquest racó està construït per infants de 2-3 anys.

      gràcies per el teu comentari!
      Fins aviat!

      Elimina
  6. El racó del moc m’ha semblat molt enriquidor tant pels infants com per les educadores, ja que tant uns com els altres poden aprendre molt. És una proposta molt senzilla però a la vegada molt interessant i que ajuda a fomentar l’autonomia dels infants.
    Estic totalment convençuda que gràcies al racó del moc es fomenta la iniciativa de l’infant. Penso que heu millorat moltíssim en relació a abans, és a dir, quan les educadores eren les encarregades de llevar el moc als infants i d’estar pendents d’ells.
    Jo diria que el paper de l’adult en aquest racó és essencial i imprescindible. Pel que he pogut veure, les educadores intenten donar seguretat afectiva als infants perquè aquests es vegin capacitats, respecten el ritme individual de cada infant, escolten als infants i sobretot no interfereixen.
    M’imagino que perquè el racó funcionés heu hagut de fer molta feina amb les rutines i l’adquisició d’hàbits, però us dono l’enhorabona per haver aconseguit infants autònoms i amb un paper actiu.

    Enhorabona!

    ResponElimina
  7. gràcies per el teu comentari Iris, jo també crec que de cada vegada ho anam aconseguint!

    Fins aviat!

    ResponElimina
  8. El primer que destacaria és que es tracta d’una idea molt original i profitosa per al dia a dia dels infants a una escoleta. Considero que no és una pràctica que dugui moltes dificultats a l’hora d’incorporar-la a les aules i que realment pot ser molt profitosa per els infants, ja que mitjançant aquesta poden anar desenvolupant-se de forma autònoma i anar adquirint progressivament aquesta rutina relacionada amb la higiene personal, amb el simple fet d’agafar un mocador i torcar-se el moc. A vegades el més difícil per als/les educadors/es és pensar en aquest tipus de propostes, enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies per el teu comentari Aina!

      Efectivament, tal i com tu has dit no es una pràctica que dugui moltes dificultats a l'hora d'incorporar-la a l'aula, més be diria que el que requereix són uns ulls ben oberts dels docents per aprofitat tots els moments i totes les vivències que sorgeixen en aquesta racó.

      Fins aviat!

      Elimina
  9. Hola Sandra! La veritat és que aquesta pràctica que ens presentes és sorprenent i innovadora. Un exemple claríssim que les idees senzilles poden esdevenir una pràctica fantàstica si s'adapten al nivell de maduresa dels infants, als seus interessos i a les seves necessitats.
    Estic molt contenta que ho hagis compartit, perquè la sensació que expliques d'estar pendent del moc dels infants tot el dia, és la mateixa sensació que vaig tenir jo les primeres setmanes de pràctiques (com que feia fred, els infants estaven molt refredats i havia moc constant), i pens que aquesta iniciativa és molt interessant sobretot pel que fa al foment de l'autonomia dels infants, però també al procés de creació de la seva pròpia identitat, al fet de tenir cura pel seu cos i la seva imatge. Fer-los ser conscients de la importància de llevar-se els mocs quan en tenen, per tal de millorar el seu benestar, és una idea fantàstica.
    Ara que encara continuen aquests refredats primaverals, consider que és interessant compartir-ho amb la meva tutora per veure si és viable incorporar-lo a la nostra aula. Ben segur li semblarà interessant!

    ResponElimina
  10. Hola Sandra. M'ha agradat molt la bona pràctica d'aula que feieu tu i la teva mestra. És molt original i imagino que engrescadora pel que fa als infants a prendre consciència del seu cos i de la seva neteja i imatge. A la meva escoleta treballam molt que aprenguin a ser autònoms en l'hàbit de rentar-se les mans, i la teva pràctica m'ha fet pensar en per què no també els ajudam a ser autònoms en llevar-se els mocs? En el meu cas, crec que pels infants d'1-2 anys potser encara sigui massa demanar, però per als de 2-3 anys em sembla una pràctica perfecte.
    El que també m'ha agradat és que no es tracta d'un racó de joc com als que esteim acostumats a veure, sinó d'un racó dedicat als infants, a una de les seves necessitats bàsiques com és la higiene.
    Molt bona idea!

    ResponElimina
  11. Hola Sandra!

    M’ha encantat aquesta bona pràctica!

    Penso que tenir a la disposició dels infants aquest racó és creure en les possibilitats i capacitats dels infants, i una manera innovadora i rica de fomentar l’autonomia de l’infant.

    Durant el procés de pràctiques he llevat mocs a molts infants. A l’aula on estic ubicada hi ha un infant que cada dia té moc, i penso que aquest racó li seria molt profitós, ja que ell sol ho sap fer molt bé, però per les preses i l’alçada on estan ubicats els mocadors molts cops són la mestra o jo qui ens encarreguem de llevar-li el moc.

    Quan vaig llegir la teva entrada per primer cop, vaig proposar-li a la mestra aquesta bona pràctica per dur-la a terme a l’aula, i estem pensant com organitzar el racó. Per tant, moltes gràcies per compartir-la amb nosaltres! I enhorabona! :D A gaudir!!!!!

    ResponElimina
  12. Hola Sandra!
    quan vaig veure que el racó del moc la consideraves una bona pràctica em va cridar molt l'atenció i em vaig sentir orgullosa i "realitzada" com a mestra, ja que sóc tutora d'un grup de 2-3 anys i aquesta pràctica sempre l'he duit a terme des de que faig feina. Amb el meu grup la duc a terme des de finals del primer trimestre i ha anat i va genial, perquè els nins/es són totalment autònoms dins l'aula i és un aspecte molt important per ells/es, ja no em diuen que tenen mocs, simplement em demanen permís per aixecar-se o directament es dirigeixen cap al racó del moc que està situat al bany.
    Com a mestres hem de confiar amb les capacitats que tenen els infants perquè ens sorprendran, jo cada dia em sorpren més de tot el que aprenen i van fent per sí sols.
    Nosaltres no som mestres ni els centres són purament assistencials, sino que som i serem guies de l'aprenentatge dels infants.
    Disfruta molt d'aquest moment de pràctiques!
    Salutacions!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Sonia! així com tu mateixes dius jo també estic totalment d'acord en que la nostra tasca com a docent ha de ser de guia, cal guiar als infants en aquest camí tan meravellós que es la vida i que els hi donarà aprenentatges i experiències màgiques.

      Salutacions!

      Elimina
  13. Hola Sandra!

    Primer dir-te que enhorabona per la teva bona pràctica. És molt original haver fet un “racó de moc”. Penso que és molt útil ja que moltes vegades els infants estan amb els mocs penjats fins que les mestres ens adonem i els fèiem nets o fins que nosaltres els proporcionem un bocinet de paper per a que ells se’ls facin nets tots sols.

    Aquest racó permet que ells cobreixin la seva necessitat d’estar nets, és a dir, se podria incorporar ben bé com un hàbit més d’higiene dins l’aula, ja que moltes vegades passa totalment desapercebut com a tal. Si els infants són capaços de rentar-se les mans, també són capaços d’anar a cercar un bocinet de paper i fer-se net ells mateixos el nas sense l’ intervenció de la mestra.

    Crec que totes les aules, encara que no puguin tenir un racó específic com el cas del teu centre de pràctiques, seria adient tenir un rotllo de paper higiènic dins l’aula a l’abast dels infants i no tenir-ho enfora del seu abast, com passa en la majoria dels casos. Si que es vere que s’ha de tenir en conte que això no es podria dur a terme a principi de curs, ja que el rotllo de paper seria una jugueta més de l’aula i n’hi hauria paper per tot arreu. Així que com heu fet en el teu centre és adient dur-lo a terme a partir del tercer trimestre més o manco que ja els alumnes són un poquet més grans.

    Gràcies per haver compartit aquesta gran idea!!

    ResponElimina
  14. “La autonomía es una de las cualidades humanas que nos ofrece la posibilidad de actuar por nosotros-as mismos-as y que, por tanto, convierte al ser humano en protagonista irrepetible de su vida” (govern basc)

    El que més m’ha agradat és l’origen d’aquesta pràctica. El fet de passar a què un fet que repercuteix directament sobre l’infant sigui executat per una persona aliena a aquest (adult) a què el nen adquireixi un paper actiu. Moltes vegades parlem de la importància dels hàbits d’higiene però només fem menció a netejar-se les dents, anar al bany i rentar-se les mans i la boca. En canvi llevar-se els mocs és un tema que poques vegades es contempla com a acte que hagin de fer els nens.

    Suposo que aquesta actitud és fruit d’una creença arrelada als adults que considerem als infants com menys capaços de dur a terme aquest acte, és a dir, desvaloritzem la capacitat d’acció sobre el propi cos que pot exercir un infant.

    Crec que identificar un moment on es limitava el paper del nen i cercar una solució com aquesta és fruit d’un procés d’observació i reflexió molt enriquidor. A més, la resposta a aquesta necessitat no només ha contemplat el foment de l’autonomia del nen sinó també les estratègies perquè aquesta es pugués dur a terme com ara crear un espai determinat, que inciti als infants a utilitzar-lo (que els motivi) així com l’apropiació dels materials a les característiques dels infants.

    Per tot això crec que és un bon exemple de com l’observació, la focalització de la mirada en aspectes concrets i la posterior reflexió sobre com millorar el que veiem (retroalimentació) són processos imprescindibles si volem ser bones mestres i fer que les nostres actuacions s’adeqüin cada vegada més a la imatge d’Infància que defensem.

    ResponElimina
  15. Hola!
    Després d'haver llegit aquesta entrada,m'he quedat en blanc, increïble m'ha encantat.
    Aquesta és una manera molt senzilla de fomentar l'autonomia, i de fer que se sentin motivats en una labor que mai agrada als petits.

    ResponElimina
  16. Buenas tardes Sandra! Me llamo Anto y soy una compañera tuya de Ibiza. Te agradezco que hayas compartido esta buena práctica con nosotros porque es fascinante. Me parece un rincón muy sencillo y a la vez muy interesante.
    Considero que es un rincón muy útil ya que es una acción que se realiza constantemente en las aulas de infantil. Es una forma de que los niños vayan siendo cada vez más autónomos y vayan tomando consciencia de sí mismos.

    Asimismo, me ha gustado mucho el hecho de que haya un espejo donde puedan observarse.

    Un saludo

    ResponElimina
  17. Bona tarda!

    M'ha agradat molt aquesta "pràctica" ja que preten desenvolupar l'autonomia dels infants, i en aquest cas, relacionat amb les necessitats dels petits.

    Accions com aquesta alhora que motiven i animen als infants a fer coses per ells mateixos, també permet que la mestra observi i pugui intervenir segons les necesitats de cadascun.

    ResponElimina